Doncs ja ha arribat el dia i dissabte sembla que molts de nosaltres podrem sortir a fer esport a l’aire lliure.
Fa set setmanes que la majoria no hem estat fent l’esport que estem acostumats i si més no, no en les mateixes condicions.
Per tal de fer una tornada el més segura possible serà molt important que no ens deixem emportar per les ganes i acabem fent més del que ens toca.
Les primeres dos setmanes han de servir per recuperar les sensacions, sense fer grans volums ni grans intensitats i sempre escoltant el nostre cos. Hem de tornar a carregar els nostres músculs, ossos, articulacions… i cal fer-ho d’una manera controlada. I per això cal ser molt progressius, fent poc i sovint, i estant atent a les molèsties que vagin apareixent (durant, després o l’endemà) per tal de saber si ens estem passant o no.
La capacitat d’adaptació del nostre cos és immensa, i per tant si ho fem bé no hi haurà cap problema, però si volem fer el mateix tipus d’entrenament que fèiem abans del confinament, amb els mateixos ritmes i les mateixes distàncies, la probabilitat de que patim lesions va en augment.
Córrer per la cinta o pel pis no és el mateix que córrer a l’aire lliure, la gambada és diferent, el terreny és diferent, la biomecànica és diferent… per tant hem de ser conscients que si sortim a córrer, apart de que ho farem fora de casa, canviaran moltes altres coses, i per això és tant important fer-ho progressivament i amb molta calma.
Doncs ja ho sabeu, a partir de dissabte, calma i a gaudir de l’aire lliure. L’objectiu és recuperar les sensacions i no cal pensar en rellotges ni distàncies. Més endavant ja vindran setmanes on anirem treballant volums i qualitats.
Salut i Moviment.